Albert Barrachina

D’uns anys cap aquí, molta gent s’ha posat a elaborar cervesa i a vendre­-la i això és un enriquiment econòmic i cultural del nostre país que em sembla fantàstic. Cal però adonar-­se que el fet de produir cervesa no implica simplement o només l’elaborador i el consumidor. Per a fer cervesa calen ingredients, els més rellevants dels quals són segurament el malt d’ordi i els llúpols. Val a dir que a l’estat espanyol hi ha cultivadors de cereals per a la broueria, algunes grans malteries per transformar-los en malt i cultivadors i transformadors de llúpol. Però aquests productors i transformadors solen treballar exclusivament per a les grans empreses o fins i tot en són propietat. Des de sempre aquestes grans empreses han acaparat aquests productes autòctons i n’han monopolitzat la comercialització. Per aquest motiu els petits elaboradors de cervesa de casa nostra pràcticament no poden aconseguir aquests ingredients per elaborar les seves cerveses, de manera que es veuen obligats a comprar-los més enllà de les nostres fronteres.

Si s’ha de comprar matèries primes a l’estranger, es planteja el problema de la confiança que ens mereixen els proveïdors: en quin estat ens venen els seus productes? Quina part dels seus productes ens envien? En quin estat de conservació ens arriben? Ens envien realment el que produeixen o ens fan arribar sub­productes de menor qualitat? Tant en matèria de malts com de llúpols ens trobem a les mans de gent de l’honestedat dels quals no hauríem d’haver de dubtar. Però passen i han passat coses que fan reflexionar sobre l’oportunitat de produir les matèries primeres més a prop i tenir així un control més acurat de la seva qualitat. Ja s’està treballant en aquest sentit, una via gens fàcil però que a la llarga s’imposarà perquè forma part de la filosofia general de generar productes de bona qualitat i de proximitat.

Tot i així els petits brouaters no s’han quedat a la expectativa i, malgrat el limitant dels principals ingredients cervesers, han treballat en el sentit d’integrar els seus productes al territori. En realitat, el principal i possiblement més desconegut ingredient és l’aigua, i aquesta sí que és completament autòctona! Altrament, s’han elaborat cerveses que s’han aromatitzat amb elements gastronòmics propis. En aquest sentit, Art Cervesers destaca amb una sèrie de cerveses que inclouen blat espelta de l’espai rural de Gallecs (Toc d’espelta), garrofa de l’Alt Camp (La Indiana) i aigües termals de Caldes de Montbui (Calderina); un repte tècnic gens menyspreable. Un experiment especialment interessant va ser la Matilda que es va fermentar emprant llevats caiguts de l’aire de la microbroueria de Canovelles i es va madurar 6 mesos en barriques de mistela de productors locals del Vallès Oriental.

Altres elaboradors han treballat amb mel o timó (Clandestines, Santa Pau Ales), vi de Banyuls (Cap d’Ona), fajol, taronja i figues de la zona d’Olot (Keks), avellanes de Reus (Rosita), pinyes d’avet (Segarreta), pomes de Girona o vi del Priorat (Moska), tots productes de la terra i de proximitat. Segur que n’oblido i demano disculpes per això: no és intencionat. Són simplement els que recordava ara.

Aquests productes són un excel·lent senyal de la preocupació dels elaboradors per confeccionar productes que incloguin cada cop més ingredients nostrats, essent l’objectiu final la producció de cervesa amb malts i llúpols de casa.